Ella, sempre serena, mai porta presa, la que sempre escolta, la que sempre observa, està present inclús quan es mostra absent. La nostra Gaia, la nostra mare, la font de l'existència. De vegades es pot dissoldre enmig d'un silenci profund i abismal, però ella mai ens abandona, ella sap tot allò que nosaltres no sabrem mai amb la curta vida que tenim, per això és sabia, ens abraça quan ens sentim sols, ens aireja quan tenim el cap molt ple, ens besa i sempre ens diu que tot està bé que ens aixequem i continuem caminant, que és part de la vida entrompessar i que sempre estarà al nostre voltant.
